13 de gener

<<	Gener 2022					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
					1r	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30
31
Tots els dies

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 352 dies per finalitzar l'any i 353 en els anys de traspàs.

Països Catalans

1964 - Primera emissió del programa en català Radioscope, de Salvador Escamilla, des de l'estudi Toreski de Ràdio Barcelona.^[1]

Resta del món

1750 - Madrid: Espanya i Portugal signen el Tractat hispanoportuguès de Madrid de 1750 en el que es van definir els límits de les seves respectives colònies a Amèrica del Sud. En aquest tractat es van ampliar els límits de Portugal.
1776 - George Washington, al capdavant de les seves tropes, entra triomfant a Nova York.
1898 - Émile Zola publica l'article J'accuse...! i denuncia l'afer Dreyfus.
1906 - Un incendi destrueix gairebé tota la ciutat de Panamà.
1915 - Terratrèmol a Avezzano, Itàlia, deixa 29.800 morts.
1935 - Plebiscit a la regió del Saarland mostra 90,3% d'aprovació a unir-se al Tercer Reich.
1966 - L'arxipèlag Juan Fernández (Xile): adopta el seu nom actual; fins aleshores s'havia anomenat arxipèlag Robinson Crusoe.
2012 - El creuer Costa Concordia s'enfonsa davant de Giglio per la negligència del seu capità. Hi moren 32 persones.

Països Catalans

1905 - Vilafranca del Penedès: Anna Maria de Saavedra i de Macià, escriptora i mestra catalana (m. 2001).^[2]
1911 - Sabadell: Llorenç Llobet-Gràcia, director de cinema català.
1921 - Guayaquilː Montserrat Maspons i Bigas, promotora cultural catalana (m. 2016).^[3]
1941 - Barcelona: Pasqual Maragall, polític català, 127è president de la Generalitat de Catalunya.
1947 - Barcelona: Carles Reixach i Cerdà, futbolista i entrenador català.
1962 - Girona: Pia Bosch i Codolà, psicòloga i política catalana, ha ocupat diferents càrrecs polítics.^[4]
1966 - Palma: Maria de la Pau Janer, escriptora mallorquina.
1979 - Barcelona: Josep Pedrals i Urdániz, poeta i rapsode barceloní.

Resta del món

915: Al-Hàkam II, califa cordovès.
1596 - Leiden (Països Baixos): Jan van Goyen, pintor paisatgista neerlandès (m. 1656).
1616 - Lilla, Flandes való: Antoinette Bourignon de la Porte, mística i visionària franco-flamenca.^[5]
1672 - Tarquinia: Lucia Filippini, religiosa italiana, fundadora de la congregació Mestres Pies Filippini per a l'ensenyament de les noies.^[6]
1752 - Roma: Eleonora Fonseca Pimentel, poetessa, activista, periodista i revolucionària en la República Partenopea (m. 1799).^[7]
1816 - Lenthe, Prússia: Werner von Siemens, inventor alemany (m. 1892)
1848 - Merseburg: Richard Eilenberg, compositor alemany.
1862 - Rotterdam, Països Baixos: Elisabeth Caland, pianista i pedagoga holandesa.
1864 - Fischhausen, Prússia: Wilhelm Wien, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1911 (m. 1928).
1919 - Los Angeles: Robert Stack, actor americà.
1921 - Guayaquil: Montserrat Maspons i Bigas, promotora cultural catalana (m. 2016).^[8]
1927 - Germiston, Sud-àfrica: Sydney Brenner, biòleg sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2002.
1961 - Hastings, Anglaterra: Graham McPherson, conegut com a Suggs, cantautor, músic, locutor de ràdio i actor anglès, membre de Madness.
1977 - Canterbury: Orlando Bloom, actor anglès.
1990 - Melbourne, Liam Hemsworth, actor australià.

Països Catalans

1918 - Madrid: Fidel Fita i Colomer, arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
1939 - la Bisbal d'Empordàː Trinitat Aldrich i de Pagès, poeta catalana (n. 1863).^[9]
1942 - Barcelona (el Barcelonès): Amadeu Cuscó i Panadès, pianista, mestre de capella i compositor (n. 1876).
1945 - Barberà del Vallès: Josep Maria Arnella i Gallego, periodista català.
2000 - València (l'Horta): Enric Valor i Vives, escriptor valencià, considerat el patriarca de les lletres valencianes (n. 1911).
2004 - Barcelona (el Barcelonès): Joan Reventós i Carner, polític català, fundador del PSC que fou president del Parlament de Catalunya (n. 1927).
2011 - València (l'Horta): Joaquín Colomer Sala, exrector de la Universitat de València i conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana de 1985 a 1995 (n. 1924).
2020 - Alcoi: Isabel-Clara Simó i Monllor, periodista i escriptora valenciana (n. 1943).^[10]

Resta del món

903: Francó de Tongeren, bisbe de Lieja.
1866, Bessungen: Johann Christian Markwort, tenor i escriptor musical alemany.
1935: Heinrich Schenker, teòric de la música ucraïnesa (n. 1888).
1929: Wyatt Earp, policia americà, llegenda del Far West, participant del tiroteig de l'O.K. Corral.
1941 - Zuric (Suïssa): James Joyce, escriptor i poeta irlandès (n. 1882).^[11]
1951 - Westcliff-on-Sea, Anglaterra: Dorothea Bate, paleontòloga britànica, pionera en arqueologia (n. 1878).^[12]
1976 - Chichester, Anglaterra: Margaret Leighton, actriu britànica (n. 1922).^[13]
1979 - Little Rock, Arkansas, Estats Units: Marjorie Lawrence, soprano dramàtica australiana (n. 1907).^[14]

Santoral:
- Sant Hilari de Poitiers, bisbe;
- Sants Gumesind i Servodeu de Còrdova,
- Sant Bernó de Borgonya, abat;
- Santa Jutta de Huy (santa Ivetta o Ivet), vídua;
- Beata Verònica de Binasco.

↑ Jané Rius, Rosalia «'Ràdio-Scope', 50 anys». La Vanguardia, 16-01-2014.
↑ «Anna Maria de Saavedra i Macià (1905 ·2001)». CIVTAT. Ideari d'art i cultura. [Consulta: 17 novembre 2020].
↑ «Senyora Montserrat Maspons i Bigas». Casal Català de Guayaquil, 20-06-2017. [Consulta: 22 maig 2021].
↑ «Pia Bosch i Codolà». Ajuntament de Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP). [Consulta: 4 desembre 2021].
↑ «Antoinette Bourignon de la Porte | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 novembre 2020].
↑ Leonardi, Claudio; Riccardi, Andrea; Zarri, Gabriella. Diccionario de los santos (en castellà). Editorial San Pablo, 2000, p. 1497-1499. ISBN 978-84-285-2257-1.
↑ «Eleonora de Fonseca-Pimentel» (en alemany). EPOCHE NAPOLEON. [Consulta: 8 desembre 2021].
↑ Biografia al web del Casal Català de Guayaquil
↑ Cortadellas, Xavier «Trinitat Aldrich i els seus mons perduts». Revista de Girona, núm. 235, març-abril 2006, pàg. 67-71.
↑ «Isabel-Clara Simó i Monllor | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
↑ «James Augustine Joyce | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
↑ Shindle, Karolyn. Una científica valenta, pionera en la recerca de fòssils. Consell de Mallorca. Departament de Participació Ciutadana i Presidència. Direcció Insular d'Igualtat, 2019, p. 9.
↑ «Margaret Leighton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 desembre 2020].
↑ Hoffmann, Frank. Encyclopedia of Recorded Sound. Routledge, 2004. ISBN 9781135949495.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites
	Viquinotícies

13 de gener

Other Languages

Copyright