Francesc I de França

Infotaula de persona Francesc I de França
François Ier Louvre.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original (fr) François Ier Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 12 setembre 1494 Modifica el valor a Wikidata
Cognac Modifica el valor a Wikidata
Mort 31 març 1547 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Rambouillet Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Causes naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia Modifica el valor a Wikidata)
Sepultura basílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
  Rei de França
1 de gener de 1515 – 31 de març de 1547(1547-03-31) (als 32 anys)
Enric II
  Duc de Milà
1515 – 1525
Dades personals
Religió Església Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupació Polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflicte Batalla de Marignano i batalla de Pavia Modifica el valor a Wikidata
Altres
Títol Duc
Comte Modifica el valor a Wikidata
Dinastia Regne de França Dinastia Valois
Cònjuge Clàudia, Duquessa de Bretanya
Elionor d'Habsburg
Parella Anne de Pisseleu
comtessa de Thoury
Jacquette de Lansac (en) Tradueix
La Belle Ferronnière
Françoise de Foix
Marie Gaudin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Fills Lluïsa de França
Carlota de França
Francesc III de Bretanya
Enric II de França
Magdalena, Reina d'Escòcia
Carles II d'Orleans
Margarida, Duquessa de Savoia
Pares Carles, comte d'Angulema
Lluïsa de Savoia
Germans Margarida d'Angulema i Jeanne d'Angoulême (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Renaixement francès
Franco-Ottoman alliance (en) Tradueix
Massacre of Mérindol (en) Tradueix
1494 (Gregorià)- 1559 (Gregorià) Guerres d'Itàlia
7 juny 1520- 20 juny 1520 Camp de la tela d'or
18 octubre 1685 edicte de Fontainebleau Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
King Francis I Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of France 1515-1578.svg

Find a Grave: 21073 Modifica el valor a Wikidata

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Francesc I de França, pintura anònima, cap al 1515, Chantilly, Museu Condé.

Fou el fill del duc d'Angulema (Carles I d'Angulema, comte d'Angulema) i va heretar el tron del seu cosí Lluís XII a l'any 1515, el qual era el pare de la seva muller. Era net per línia paterna de Joan I d'Angulema i Margarida de Rohan, i per línia materna del duc Felip II de Savoia i Margarida de Borbó.

L'educació que va rebre Francesc, va ser gràcies a la seva mare Lluïsa de Savoia, la qual li va ensenyar italià i espanyol amb l'ajuda de llibres i fomentant la lectura al seu fill.

Es va casar el 8 de maig de 1515 a Saint-Germain-en-Laye amb la princesa i duquessa de Bretanya Clàudia de França, filla del rei Lluís XII de França i Anna de Bretanya, cosa que va crear una connexió entre França i Bretanya. D'aquesta unió nasqueren:

El 5 d'agost de 1530 es casà, en segones núpcies, a l'abadia de Veien amb Elionor d'Habsburg, filla primogènita dels reis Felip I de Castella i Joana I de Castella. D'aquesta unió no tingueren fills.

En virtut de la Llei Sàlica vigent al Regne de França Francesc I fou promès a Clàudia de França com a descendent directe per línia masculina més proper al rei Lluís XII de França, convertint-se així en delfí. A la mort del rei francès el 1515 Francesc I fou escollit rei, iniciant així la Branca Valois-Angulema.

Desembarcament de Francesc I al port de València. Pintura realitzada al 1876 pel pintor valencià Ignasi Pinazo.

Al capdavant d'un exèrcit de 40.000 homes va marxar cap a Itàlia per continuar les anomenades Guerres d'Itàlia, obtenint una destacada victòria en la batalla de Marignano. Aquesta victòria segellava el seu poder i glòria, però no impedia estar a l'altura del seu gran rival de l'època, Carles I de Castella.

Francesc I va ser vençut i fet presoner a la Batalla de Pavia el 1525, veient-se obligat a firmar el Tractat de Madrid de 1526. El 1529 hagué de firmar una nova pau, la Pau de Cambrai, que acabà de ratificar la pau anterior.

Posteriorment el 1538 es va firmar la Treva de Niça, fins que el 1542 esclatà una nova guerra (Guerra d'Itàlia de 1542–46)[1] que amenaçà Perpinyà,[2] guerra que es va tancar el 1544 amb la Pau de Crepy després de posar fi a les lluites entre Carles I de Castella i Francesc I, que s'aliaren contra els otomans.[3]

Francesc I era un gran esportista, aficionat a la caça i als torneigs, però a l'hora era un gran defensor dels artistes i intel·lectuals de l'època. Aquest rei va implantar el Regne de França les bases de l'absolutisme monàrquic, sense convocar els Estats Generals. Fou, així mateix, un gran protector de les ciències i les arts fundant el Col·legi de França i la Impremta Reial. Així mateix va iniciar la construcció del museu del Louvre. Francesc I va convèncer el mateix Leonardo da Vinci perquè abandonés Itàlia i s'instal·lés a França.

Durant el seu regnat van iniciar-se les manifestacions d'intolerància vers els Hugonots francesos, que seria l'origen de les futures Guerres de religió. Francesc I va morir el 1547 a Rambouillet, sent enterrat a la Catedral de Saint-Denis.

Gràcies a Francesc I, la cort va adquirir la importància en l'espai de poder, un lloc marcat pel luxe i la generositat del rei, on hi havia una noblesa d'influència política, però allunyada de tota temptació d'autonomia. Hi participava gent com Bonnivet, Chabot i Ana Montmorency i membres de la família reial com la seva germana i la seva mare (Margarida d'Angulema i LluÏsa de Savoia, respectivament).

Respecte a la política exterior, va estar marcada per l'enfrontament amb els Habsburg, els territoris dels quals envoltasen els de la monarquia francesa. Francesc I va continuar la lluita per l'hegemonia d'Itàlia que els seus successors prosseguirien.

A més a més, va tenir quatre guerres amb Carles V, el seu rival per excel·lència, ja que tenien unes ideologies polítiques bastant diferents però també per les possessions territorials d'Hamburg.

La primera guerra va iniciar-se el 1521 i finalitzà el 1526, a causa de disputes territorials a Navarra i a Itàlia. Els francesos van atacar Flandes i Carles V ocupà Milà. Va acabar amb la derrota de Pavia, on Francesc I va ser empresonat i traslladat a Madrid, Barcelona i València, entre d’altres. Francesc I va signar la renúncia a Nàpols i Gènova i la cessió de la Borgonya, tot i que més tard, va quedar en llibertat, va trencar les condicions del tractat.

Seguí una segona guerra, del 1526 al 1529, on Francesc es va reunir amb la Lliga de Cognac (o la Lliga Clementina) conjuntament amb Venècia, Florència, Milà, Anglaterra i el papa Climent VII. El fet més important i el que va fer esclatar una nova guerra, va ser el saqueig de Roma per les tropes imperials. Francesc va haver de renunciar a intervenir en Itàlia per la pau de Cambrai (també coneguda com la pau de les dames) i el seu adversari va renunciar a les seves pretensions sobre Borgonya.

La tercera guerra va tenir lloc entre els anys 1536 i 1538 i va sorgir a partir de l'annexió de Milà per Carles V, a la que Francesc I (aliat amb els protestants alemanys) va respondre envaint Savoia, fins que va arribar el seu final amb la treva de Niça.

Per últim, la quarta guerra va començar el 1542 i va finalitzar al 1544, quan va aconseguir l'aliança amb l'imperi Turc, Suècia i Dinamarca, a l'hora que Carles V obtenia l'aliança amb Enric VIII d'Anglaterra. Van arribar a amenaçar Paris, però tot va finalitzar amb la batalla de Cérisoles i van poder firmar la Pau de Crépy. Francesc I va tenir un fill, Enric II de França, el qual a partir de la mort del seu pare va continuar l'enfrontament amb Carles V i posteriorment amb el seu successor, Felip II.

  1. Jedin, Hubert. A History of the Council of Trent (en anglès). vol.1. B. Herder Book Co., 1957, p. 456. 
  2. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Alpha, 1963, p. 895. [Enllaç no actiu]
  3. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Edicions Pàtria, 1934, p. 592. 


Precedit per:
Carles I
Comte d'Angulema
14961515
Succeït per:
reversió a la Corona
Precedit per:
Nova creació (Lluís II)
Duc de Valois
14981515
Succeït per:
reversió a la Corona
Precedit per:
Maximilià Sforza
Duc de Milà
15151521
Succeït per:
Francesc II Sforza
Precedit per:
Lluís XII el Pare del Poble
Rei de França
15151547
Succeït per:
Enric II


Copyright