11 09

Ol 11 de setèmber l'è 'l 254 ( 255 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 112 dé a finí l'an.


Ul 11 de setèmber al è ul dí da pòost 254 ( 255 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 112 dí a finí l'an.

SET
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30
Tücc i dí


  • 1297 - Batàia de Stirling Bridge - I Scosés de William Wallace i bat i Inglés.
  • 1609
    • Vé proclamàt l'ùrden de espulsiù cùtra i musulmà mìa cunvertìcc de Valencia; el sarà l'inìsio de l'espulsiù de töcc i musulmà de la Spàgna.
    • l'esploradùr Henry Hudson el sbàrca per la prìma ólta sö l'ìzola de Manhattan.
  • 1683 - Batàia de Viènna: Jan III Sobieski 'l lìbera Vièna de l'asédio dei Otomà e 'l férma per sèmper l'avansàda otomàna 'n Euròpa.
  • 1714 - Barcelóna la se arènt a le fórse spagnöle e franséze, endèl córs de la Guèra de sücesiù spagnöla.
  • 1800 - Luisa Sanfelice la vé giüstisiàda a Palermo del re Ferdinando I de le Dò Sicìlie per i facc de la Repüblica Partenopèa.
  • 1802 - Fì de la Repüblica Subalpìna, el Piemónt el vé anitìt a l'Impér Fransés.
  • 1857 - Colòni Murmù e Indiàni Paiute i fa fò 120 piuniér a Mountain Meadows (Utah).
  • 1890 - "Revulusiù" endèl Canton Ticino. I radicài i ciàpa 'l potére. I golpìsti i vegnarà ciamàcc "setembréste".
  • 1914 - L'Australia la invàde la Nöa Britània, e la bat el contingènt todèsc che gh'ìa stansiàt.
  • 1922 - Cumìncia 'l Mandàt britànic en Palestìna.
  • 1931 - Salvatore Maranzano 'l vé copàt dei sicàri de Lucky Luciano.
  • 1940 - George Stibitz l'ezégue la prìma operasiù a distànsa condèn elaboradùr.
  • 1941 - Cumìncia i mestér per la custrusiù del Pentàgono.
  • 1951 - Florence Chadwick la streèrsa 'l strèt de la Mànega a nuòto de l'Inghiltèra a la Frància, e la deènta la prìma fómna a fà la streersàda en töte dò le diresiù.
  • 1961 - Fondasiù del WWF.
  • 1972 - Fenés a Mònaco de Baviera i zöc de la XX Olimpìade.
  • 1989 - Ungherìa; dòpo 'l Picnic Paneuropèo del més de óst precedènt, la Curtìna de fèr la vé dirvìda e àmbia l'ézodo dei todèsc de la DDR vers l'Ucidènt
  • 1992 - La Foiba de Basovizza (Pruvìncia de Trièste) la deènta Monümènt Nasiunàl.
  • 1997 - La Scòsia la vóta per rimèter en pé 'l sò Parlamènt, dòpo de 290 agn de uniù co l'Inghiltèra e 'ndèl 700° aniversàre de la Batàia de Stirling Bridge.
  • 1999 - Püblicasiù 'n Gran Bretàgna del prim vülüm de l'Archivio Mitrokhin.

1935 - Verhnee Zhilino (Rössia): Gherman Titov, astronauta Röss.


1940 - Newark (Nöa Jersey, [[UEUA]): Brian de Palma, diretur de sínema Stadünindench.


1945 - Múnich (Zermania): Franz Beckenbauer, futbolesta e alenadur Todèsch.


1945 - Lares (Puerto Rico): José Feliciano, cantant Portorichench.


1951 - Buenos Aires (l'Arzentina): Hugo Porta, ol mejur rugbiér Arzentí.

1684 - Roma (Itàlia): Miquel Gran Peris, cognossit come Beat Bonaventura Grant, frér fransiscà, proclamat beat per la Gesa catòlica.


1978 - Barcelona: Gustau Muñoz, zúen mort a mà de la polisséa Spagnöla.


1823 - Londra (Anglatèra): David Ricardo, economesta Angles del corent de pensament clàssegh.


1888 - Asunción (ol Paraguaj) - Domingo Faustino Sarmiento, polítegh e scritur Arzentí.


1971 - Moscòa (Rössia) - Nikita Khrusscev, president de la Üniú Soviétega.


1973 - Santiago (Sile): Salvadur Allende, president de Sile, mort defendent ol Palassio de la Muneda davant l'esèrsit söleat.


1987 - Kingston (Zamaica): Peter Tosh, mösegh Zamaicà.

Dé Nassiunal de Catalunya.

---- 


Other Languages

Copyright